Mobilitat social Sí! Mobilitat real No!

Avui dia hem avançat moltíssim en el que es pot dir “la lluita de classes”. En la societat en la que vivim és cert de que existeix, el que alguns denominen l'ascensor social, que permet que un fill/a de classe treballadora pugui disposar d'estudis universitaris (abans únicament poguts costejar per rics). No obstant aquest avançament no ha arribat a bon port encara, ja que les diferències entre classes, encara que potser més lleugeres i agressives que abans, segueixen vigents.

El problema social, ve tan bon punt s'acaben els estudis; on sí que hi ha una forta discriminació de classe. M'explicaré. En els temps que corren, de crisi, de lladres o com cadascú li vulgui dir, aconseguir treball és difícil. No obstant, hi han molts factors que et poden donar treball: experiència, estudis, idiomes... però sobretot: bons padrins. És aquí on rau la escletxa de la classe social avui dia: en els padrins, en els contactes.

Durant la vaga de controladors aeris del 2010, es van sentir comentaris del tipus: “Es que el treball de controlador aeri no és accessible per a tothom, a part de valdre molts diners i estudis molt tècnics, és com un clan: els llocs de treball no és mouen de la família!”. Doncs bé, semblant va la cosa a la resta del mercat espanyol.

Un cop acabats els estudis, ho coneixes algú que et pot donar feina o no en tens. (no obstant, sempre trobarem aquell típic cas que confirma la regla). Per altra banda, hi ha qui diu que si ets molt bo (i estudies molt) les empreses et sortegen! Saps què et dic? He conegut estudiants molt bons en el seu respectiu camp, que s'han trobat sense feina i estan “provant”, sense sort, aconseguir treball d'alló que han estudiat; o, directament, han tingut d'anar a “fer les amèriques”.

Per altra banda, també un pot renunciar a allò que ha estudiat i treballar del que pugui per anar tirant. Però la resposta no es tan clara en un país on l'atur arriba al 26.7% de la població. Perquè feina no en sobra ni per uns ni per altres, així que la feina és queda pel pròxim, per “fulanito” o per “menganita”.

No sé que opinaria Karl Marx, si visqués a dia d'avui, però seria molt curiós el que pogués dir.

SOM LUMPENPROLETARIAT!

Pensaments.zip

L'antiga expressió "qui té un martell només veu claus" la podríem aplicar perfectament a les tisores dels nostres governs. Ja fa temps que en sóc de crític! Veig com la gent poc a poc també se n'està tornant, això és bo. Hem arribat a un punt que ens cau la cara de vergonya de com està tot, en un moment on la corrupció està en el seu auge, on els bancs han petat per la seva avarícia, una crisi financera que s'ha tingut de salvar mitjançant diner públic, on cada dia hem de veure com polítics corruptes amb les butxaques ben plenes que se'n surten davant la "justícia"; com jutges són inhabilitats per portar aquests casos; com negocis privats havien col·laborat amb les administracions públiques fent mil estratagemes per també sucar-hi pa; com les dretes (i les esquerres!) estant desmantellant el nostre Estat del Benestar; com la televisió s'omple i s'omple de programes inútils i estúpids; com les notícies són manipulades per ocultar les notícies realment interessants i escandaloses. Ens hem de preguntar: Que és d'esperar d'una societat com la que vivim on des de sempre les pèrdues s'han col·lectivitzat i els guanys privatitzat sense cap inconvenient?

Vivim en un món capitalista que està destinat a desaparèixer, un món que s'està carregant el medi ambient, un capitalisme que des de sempre fomenta la competitivitat entre les persones, la rivalitat, l'enveja, l'egoisme, l'individualisme, l'egocentrisme. Hem de buscar entre tots i totes una alternativa a aquest sistema pestilent. Quina? Oblidem-nos de vells dogmes i ideologies passades de moda i que han estat un fracàs, mirem cap endavant tenim moltes idees que podem confeccionar-les i de ben segur que la majoria estarem d'acord, en com a mínim uns valors.

Justícia, sense cometes, tot aquell que hagi robat, no hi ha cap més paraula, diner públic que tingui les conseqüències justes per a que serveixi de precedent i no torni més a passar. Redistribució, és necessari parar aquesta barbàrie, ja no parlo tan sols d'una redistribució entre classes sinó d'una redistribució mundial, hem de parar les explotacions al tercer món i perdonar-lis el deute que tenen cap als països del primer, ja que ha estat una altra enganyifa dels nostres mateixos governs. El poder està rodejat de delinqüents (també gent honesta, per suposat, però per desgràcia aquests són minoria).

Sobretot! Apartem clàssiques ideologies perquè el context ha canviat, ara és l'hora de lluitar tots contra aquest capitalisme, fomentem valors i actituds positives, amigables, de cooperació, d'ajuda mútua, de suport.

Parem les retallades cap a l'educació, siguem crítics i sobretot apaguem la televisió!

La nova reforma laboral

Després que en les darreres eleccions el Partit Popular obtingués una majoria aclaparadora en el Congrés dels diputats i en el Senat, combinant-ho amb una majoria, també de dretes (en aquest cas Convergència i Unió), al Parlament de Catalunya comença el canvi. La dreta ha agafat les tissores i, com ja diu l'expressió “qui té un martell només veu claus”, a començat a retallar. Començant per les retallades de la sanitat i l'educació ara li ha tocat al sector laboral, així que la millor recepta per sortir de la crisis (segons alguns) és retallar els drets dels treballadors per tal d'així millorar la contractació i reduir l'atur. Bé, deixant de banda l'aspecte ètic i moral d'aquestes decisions, intentaré explicar que suposarà l'aplicació d'aquest nou decret-llei, almenys fer-ne cinc cèntims per a que tinguem clar que està passant.

Un primer canvi el trobem en quan als contractes indefinits, per a tal contracte l'empressa dispondrà d'un període de prova d'un any, com és de suposar i així serà, l'empresa durant aquest any podrà acomiadar el treballador “en pràctiques” quan vulgui, sense donar explicacions i sense haver-li de pagar cap tipus d'indemnització. Els contractes temporals, com és de suposar tampoc queden al marge de les modificacions; fins ara les empreses tenien un límit de 24 mesos per encadenar contractes temporals, límit que s'eliminarà exponent als treballadors amb aquest contracte a unfutur ple d'incerteses i d'intranquil·litats. És cert que la llei preveu tornar a establir a finals del 2012 un altre cop un màxim de mesos per encadenar contractes temporals, tot i així, ja veurem que passa a finals d'any.

On també trobem modificacions és a la llibertat de baixar sous. Amb la nova llei s'ampliarà el marge perquè l'empresa baixi el sou o modifiqui les condicions dels contractes laborals sense una autorització previa de l'administració. Tot s'ha de dir que la reforma permet a l'empresa aplicar rebaixes de sou via pacte amb els treballadors o per motius de productivitat i competitivitat. Aquí s'obre una porta a futures possibles coaccions i pressions per part de les empreses a acceptar sous mínims i deteriorar les condicions laborals (en sentit genèric).

Un altre tema important és tot allò relatiu a l'acomiadament. Pel que fa al sector públic fins ara, en cas que un treballador/a no estigués conforme amb el seu acomiadament, es podia optar a una última instància que era un jutge. Pel que fa a raons de productivitat i competitivitat, al tractar-se d'una empresa pública, no poden ser causa d'acomiadaments. Ara això ha canviat ja que la causa econòmica es vincula directament a la partida pressupostària, el que farà que empreses com Incasòl que en el seu moment va haver de readmetre els treballadors acomiadats pugin tornar a acomiadar-los, aquest cop amb èxit.

Pel que fa a les empreses privades fins ara el treballador quan era acomiadat havia de rebre 45 dies i 42 mensualitats per any treballat , amb la reforma aquesta indemnització baixa a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. Una baixada de vendes o falta de competitivitat seràn raons suficients per a l'acomiadament. Si el lector és dels que sol faltar a la feina que vigili, ja que amb la nova llei l'absentisme es controlarà força, quan un treballador falti l'equivalent a 8 dies en dos mesos consecutius, l'empresa podrà acomiadar-lo.
Si el treballador està descord amb el seu acomiadament, molt legítim, es portarà el cas als tribunals. En cas que l'acomiadament es consideri injustificat l'empresa haurà de readmetre el treballador o bé pagarli 33 dies per any treballat en comptes de 20. El canvi amb la nova llei apareix en que els salaris que el treballador no reb en el temps que dura el procés judicial ara no s'hauran de pagar, fins ara si.

Crec que s'han destacat els aspectes més rellevants de la nova reforma laboral i per acabar l'article m'agradaria citar un fragment de l'obra de David Miller on deixa una pregunta mig oberta que convida una mica a reflexionar:

“[...] ¿Valoramos el pleno empleo porque consideramos que el trabajo remunerado es intrínsecamente valioso para las personas, o se trata más bien de que la gente no puede tener un nivel de vida decente a no ser que trabaje? Pero si se trata de esto último, ¿por qué no proporcionar a todo el mundo unos ciertos ingresos (trabaje o no trabaje) y convertir el trabajo en una actividad voluntaria para los que la disfrutan?”
[MILLER David, “Filosofía política: una breve introducción”, Alianza Editorial, 2011. pag. 28-29]

A Castellciutat també hi hauran eleccions, però per la Seu

S’acosten les eleccions del 22 de maig, són les eleccions del teu municipi així que és necessari que vagis a votar. Perquè? Si tots els polítics són iguals i fan el que volen, diran alguns. La resposta és no, ni tots els polítics són iguals ni fan el que volen i la raó per la que has d’anar a votar és perquè el teu vot és gratuït, ràpid i afectarà als temes de la teva vida quotidiana durant els pròxims 4 anys.

Si aquesta no és una motivació suficient o el fet de votar et produeix una sensació de massa responsabilitat que no pots assumir, vota en blanc i el teu vot anirà al partit majoritari, en poques paraules la resta de la població decidirà per tu d’una forma més legitima. Que creus que el sistema està podrit, que això de la democràcia és una vergonya, que tots els polítics són uns corruptes i no es mereixen el teu vot... o altres excuses per l’estil, vés a votar i vota en nul, votant en nul manifestaràs el teu desacord amb el sistema, i el teu vot no anirà a cap partit manifestant el teu desacord amb els partits presentats i faràs notar la teva persona molt més que si et quedes a casa mirant el televisor.

La democràcia és un sistema collonut, però l’hem de fomentar entre tots, sinó quina legitimat té un ajuntament o un govern quan la meitat de la població no ha anat a votar? És més, amb quin criteri pots opinar si un ajuntament ho fa bé o malament si tu no has anat a votar? Perquè si no votes, tampoc critiquis; en canvi si tu has votat, encara que sigui en nul, tens tot el dret a criticar aquelles que consideres males accions del govern.  (No ens oblidem d’alabar aquelles que considerem bones també! )

Jo sóc de Castellciutat, de la vila de Ciutat, que per sort o per desgràcia des de l’any 1975 no tenim ajuntament propi i el tenim de compartir amb els de la Seu. La Seu d’Urgell és un municipi molt bonic i molt verd, ara que no ens hem d’oblidar que té unes necessitats molt diferents a les de Castellciutat, perquè tot i ser dos pobles veïns, un és un poble i l’altre és una capital de comarca.

 En les properes eleccions com a bon castellciutadà escombraré cap a casa. Les promeses dels partits de la Seu cap al poble de Castellciutat sovint són manipulades per a que els del poble pensem que és allò que ens proposen el que de fa anys necessitem, però la veritat és una altra, sovint som enganyats i manipulats per a que donem el nostre vot quan la Seu s’emporta els beneficis i de polítiques complertes a Castellciutat en veiem de poques. També és cert que aquests beneficis que s’emporta la Seu no són del tot aliens a la gent de Ciutat ja que els pilars del estat del benestar no en disposem a casa nostra i em de baixar a la Seu per gaudir-los sobretot en temes de sanitat. I no només això sinó que el dia a dia la Seu s’ha fet necessària, a Castellciutat la majoria de botigues van tancar i el poble va anar decreixent fins arribar a punts de molt poca població. Ara però sembla que això esta canviant, la població del poble està augmentant, però no a favor del poble sinó a favor de la Seu. Observem com poc a poc Castellciutat s’està convertint en un barri dormitori al 100%, els pagesos són aquells que encara fan viure una mica el poble amb els seus tractors cap aquí i cap allà però es conten amb una mà....

Hem de fomentar el civisme a Castellciutat, tornar a fer-nos notar i tornar a fer poble; tenim de ficar cullerada en totes les decisions que afectin a la nostra vila i totes aquelles promeses fetes pels partits amb representació al ple de l’ajuntament assegurar-nos que és compleixen.

Per últim, volia remarcar el meu sentiment d’indignació cap a l’Ajuntament perquè hem sembla una vergonya que els infants de Castellciutat no puguin gaudir d’una infància com la que vaig tindre jo. M’explicaré: sembla que ningú s’adoni de l’estat en que es troba el camp de futbol de Castellciutat, que ni de porteries ni de cistelles disposa. Quans anys fa que aquell camp és únicament una taca d’asfalt (irregular, perquè ni el terra està en condicions) que no serveix absolutament per res?
Un altre tema que m’agradaria donar especial rellevància és el fabulós i increïble parc infantil del rastrillo (els de Ciutat anomenem rastrillo a la zona on hi ha situat el parc infantil de darrere l’església) que sense contar que el terra fa un pendent exagerat les plantes de jardí que envolten el parc més que plantes semblen una jungla. Tan dic aquestes plantes com altres que n’hi ha a altres punts del poble, jo no sé si la furgoneta dels jardiners no té parada a Castellciutat o si hi ha massa feina a la Seu com per preocupar-se de quatre plantes que hi ha aquí dalt, la qüestió és que estan com estan.

En els propers dies, no us oblideu d’anar-vos informant i escoltant programes i propostes que volen fer els partits a les nostres terres, ja que ens afecten directament. Sobretot no caigueu en l’error de votar un partit polític per la seva samarreta, ni de votar-lo en funció a la seva representació a nivell nacional o a nivell, voteu-lo per allò que proposa i que sigui viable també! Que no us colin el oro i el moro!

     

PARA MÁS INFORMACION PULSE EL 1

L'altre dia em van robar la cartera, vaig fer els passos freqüents en aquests casos (anul·lar la targeta de dèbit, denunciar-ho als mossos, anul·lar altres targetes...). El principal problema me'l vaig trobar en anul·lar la targeta de bicing. Sembla fàcil, només has de trucar al número de atenció al client del servei i anar seguint els passos; el que passa és que allò de trucar a un servei i que t'atengui una persona simpàtica, interessada en la teva satisfacció és cosa de vells temps. Ara a l'altra banda del telèfon trobem: 1- gent incompetent i amb mala llet que et van passant d'aquí cap allà buscant marejar-te i entre un i altre fiquen "la músiqueta repetitiva" que tots coneixem, fins que aconsegueixen que pengem. O 2- com va ser el meu cas, una màquina.

Quin és el problema que hi hagi una màquina? Doncs que molts cops no es contemplen totes les necessitats que pugi tindre un client, no sempre és A, B o C sinó que pot també pot ser D, E o Z. Les màquines són molt útils, ens ajuden a fer treballs repetitius a gran velocitat i gran productivitat, estranyament fan errors i mai es fiquen malaltes, sense parlar que surten molt més econòmiques que mantindre una persona en aquell lloc de treball. Però no n'hem d'abusar, l'atenció al client és una feina que mai podrà fer una màquina correctament, ja que és un lloc de treball on hi ha d'haver una persona que t'escolti i t'ajudi en el que pugui i si pot ser amb una rialla per molt mal dia que tingui.

La targeta? Encara no la tinc anul·lada així que un dia d'aquests em tindre de passar per la seva oficina central a fer-ho i espero no trobar-me amb una màquina, ja que si això passa no responc!

PD: M'agradaria demanar a totes aquelles empreses que disposen d'atenció al client per màquina, que la retirin i fiquin allà una persona com cal. A la llarga els clients valorem el tracte que s'ens dóna!

Gràcies

ALSA = ROBATORI

Bon dia, volia expressar la meva indignació amb la companyia d'autobusos ALSA. ALSA és la companyia d'autobusos que disposa del monopoli del viatge Barcelona - La Seu d'Urgell. El preu de l'autobús d'anada i tornada és de 46 euros amb 25 cèntims per un recorregut de 179km per viatge. Per comparar amb altres trajectes triarem per exemple Donostia (Euskadi) els quilòmetres de trajecte són 570 per viatge i el trajecte d'anada i tornada costa uns 53 euros amb 43 cèntims amb la companyia Vibasa. És a dir, són 7 euros més per 780 quilòmetres més, no fa falta dir res més. Trobo que el preu és excessiu, a més, s'aprofiten de que no hi ha altres transports possibles a part de el cotxe privat o un taxi. Els taxis que fan el trajecte fins la Seu el viatge et costa si fa o no fa el mateix que l'autobús pot variar un parell o tres d'euros més per viatge. Hi ha la possibilitat d'anar amb tren, el qual és molt més econòmic. Ara bé, no fins la Seu sinó fins a Puigcerdà (a 48.6 km de la Seu), pel que fa necessari agafar també un autobús o que algú et vingui a buscar. 
Per això demano a ALSA que fiqui uns preus coherents, a més demano a tots els pirinencs que fan sovint aquest viatge que expressin també la seva indignació enviant un suggeriment a ALSA. o mitjançant altres vies. Les coses han de canviar pel bé comú.

Calçada o vorera? Multa o seguretat?

Ahir em varen fer saber que la policia a Barcelona et pot multar per anar per la vorera amb bicicleta. La qual cosa em va cridar l'atenció i em vaig voler informar més del tema i he buscat una mica per tindre coneixements per poder anar amb bicicleta sense riscs de que em posin una multa o almenys coneixent el tema. El que he trobat és una normativa municipal del 1998 i modificada el 2007, al no trobar-ne cap altra de posterior significa que encara segueix vigent. L'article 14 de l'ordenança municipal de circulació de vianants i vehicles de la ciutat de Barcelona està destinat a les bicicletes. Ens diu que les bicicletes han de circular obligatòriament pels carrils bici, si no en n'hi ha, que a molts zones i barris és el que passa, les bicicletes hauran de circular per la calçada a menys que la vorera per la que circulin compleixi les condicions de l'apartat 6. Bé, de les condicions per circular per la calçada en parlarem més tard ara anem a parlar de les condicions a l'hora de circular per la vorera. L'article 6 ens diu que les bicicletes poden circular per la vorera:
a) Sempre que no hi hagi aglomeració de vianants, la qual és considerada quan no és pot circular a un metre dels vianants o a no és pot anar 5 metres en línia recta.
b) Parcs púbics o zones per a vianants.
c) Zones de prioritat invertida en els dos sentits de circulació.
d) Per les voreres, andanes i passeigs de més de 5 metres d'amplada i 3 metres d'espai lliure.

5 metres??? quantes voreres coneixem a Barcelona que facin 5 metres? i quantes n'hi ha que tinguin 3 metres lliures sense motos, quioscs o parades d'autobús? i a més a més no ens oblidem de la aglomeració de vianants! És una vergonya, conclusió: no és pot anar per la vorera, ens haurem d'enfrontar als vehicles motoritzats si no volem ser multats. 
Alhora de circular per la calçada estem obligats a circular pels carrils més pròxims a les voreres i podem anar pel mig del carril amb els mateixos drets i obligacions dels altres vehicles (art. 4) i a més a més els altres vehicles motoritzats que ens vulguin avançar ho faran amb extrema precaució i deixant un espai lateral d'un metre i mig i quan circulin darrere una bicicleta ho faran amb una seguretat prudencial i proporcional a la velocitat i mai podrà ser inferior a 3 metres! (art. 9).
Això està molt bé, però a fi de comptes és paperassa. La vida real és una altra, és la de pitades, insults, avançaments a mig metre i lo d'un mínim de tres metres darrere ni de conya! Això és la realitat i amb aquesta si que es fan els ulls grossos.

Desprès de conèixer les normes prefereixo ser un perill pels vianants que no ser jo el que perilla. Un cop es compleixin les condicions per a que els ciclistes puguin anar per la calçada urbana sense cap tipus de risc, un servidor parara d'anar per la vorera i anirà per la calçada!

L'article de les bicicletes de l'ordenança de vianants i vehicles de la Normativa municipal de Barcelona la trobareu aquí: http://www.bcn.es/bicicleta/ca/ajuntament_normativa.html

Guineu, la meva nova bicicleta de segona mà amb la qual em moure per Barcelona.

A