La nova reforma laboral

Després que en les darreres eleccions el Partit Popular obtingués una majoria aclaparadora en el Congrés dels diputats i en el Senat, combinant-ho amb una majoria, també de dretes (en aquest cas Convergència i Unió), al Parlament de Catalunya comença el canvi. La dreta ha agafat les tissores i, com ja diu l'expressió “qui té un martell només veu claus”, a començat a retallar. Començant per les retallades de la sanitat i l'educació ara li ha tocat al sector laboral, així que la millor recepta per sortir de la crisis (segons alguns) és retallar els drets dels treballadors per tal d'així millorar la contractació i reduir l'atur. Bé, deixant de banda l'aspecte ètic i moral d'aquestes decisions, intentaré explicar que suposarà l'aplicació d'aquest nou decret-llei, almenys fer-ne cinc cèntims per a que tinguem clar que està passant.

Un primer canvi el trobem en quan als contractes indefinits, per a tal contracte l'empressa dispondrà d'un període de prova d'un any, com és de suposar i així serà, l'empresa durant aquest any podrà acomiadar el treballador “en pràctiques” quan vulgui, sense donar explicacions i sense haver-li de pagar cap tipus d'indemnització. Els contractes temporals, com és de suposar tampoc queden al marge de les modificacions; fins ara les empreses tenien un límit de 24 mesos per encadenar contractes temporals, límit que s'eliminarà exponent als treballadors amb aquest contracte a unfutur ple d'incerteses i d'intranquil·litats. És cert que la llei preveu tornar a establir a finals del 2012 un altre cop un màxim de mesos per encadenar contractes temporals, tot i així, ja veurem que passa a finals d'any.

On també trobem modificacions és a la llibertat de baixar sous. Amb la nova llei s'ampliarà el marge perquè l'empresa baixi el sou o modifiqui les condicions dels contractes laborals sense una autorització previa de l'administració. Tot s'ha de dir que la reforma permet a l'empresa aplicar rebaixes de sou via pacte amb els treballadors o per motius de productivitat i competitivitat. Aquí s'obre una porta a futures possibles coaccions i pressions per part de les empreses a acceptar sous mínims i deteriorar les condicions laborals (en sentit genèric).

Un altre tema important és tot allò relatiu a l'acomiadament. Pel que fa al sector públic fins ara, en cas que un treballador/a no estigués conforme amb el seu acomiadament, es podia optar a una última instància que era un jutge. Pel que fa a raons de productivitat i competitivitat, al tractar-se d'una empresa pública, no poden ser causa d'acomiadaments. Ara això ha canviat ja que la causa econòmica es vincula directament a la partida pressupostària, el que farà que empreses com Incasòl que en el seu moment va haver de readmetre els treballadors acomiadats pugin tornar a acomiadar-los, aquest cop amb èxit.

Pel que fa a les empreses privades fins ara el treballador quan era acomiadat havia de rebre 45 dies i 42 mensualitats per any treballat , amb la reforma aquesta indemnització baixa a 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats. Una baixada de vendes o falta de competitivitat seràn raons suficients per a l'acomiadament. Si el lector és dels que sol faltar a la feina que vigili, ja que amb la nova llei l'absentisme es controlarà força, quan un treballador falti l'equivalent a 8 dies en dos mesos consecutius, l'empresa podrà acomiadar-lo.
Si el treballador està descord amb el seu acomiadament, molt legítim, es portarà el cas als tribunals. En cas que l'acomiadament es consideri injustificat l'empresa haurà de readmetre el treballador o bé pagarli 33 dies per any treballat en comptes de 20. El canvi amb la nova llei apareix en que els salaris que el treballador no reb en el temps que dura el procés judicial ara no s'hauran de pagar, fins ara si.

Crec que s'han destacat els aspectes més rellevants de la nova reforma laboral i per acabar l'article m'agradaria citar un fragment de l'obra de David Miller on deixa una pregunta mig oberta que convida una mica a reflexionar:

“[...] ¿Valoramos el pleno empleo porque consideramos que el trabajo remunerado es intrínsecamente valioso para las personas, o se trata más bien de que la gente no puede tener un nivel de vida decente a no ser que trabaje? Pero si se trata de esto último, ¿por qué no proporcionar a todo el mundo unos ciertos ingresos (trabaje o no trabaje) y convertir el trabajo en una actividad voluntaria para los que la disfrutan?”
[MILLER David, “Filosofía política: una breve introducción”, Alianza Editorial, 2011. pag. 28-29]